Mira el sol que
es veu tan vermell
tot ho il·lumina ara i abans.
La imaginació que tens
en el crepuscle no la podran
pas controlar només les meves mans.
Sigues sincer, jo t'ho demano
¿pots ensenyar-me
com creus que he de viure?
No m'ofendràs, no, encara
que perdi el que tinc.
Potser em disgusti,
però no m'importa:
faré el que calgui per aconseguir-ho
amb la cançó de la veritat en el cor.
La veritat d'aquesta cançó em guiarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario