Que podríem fer,
per poder oblidar tot allò que no és important,
transcendent com abandonar el que no
volem crua realitat no cal ser tan cruel jo
tanco els ulls i et veig somrient és el meu
petit truc quan els temps són durs, tan sols
penso en tu em comforta el teu
rostre dolç fins al dia en que tot
acabarà fins que jo em converteixi
en pols un somriure teu em farà feliç.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario