Vaig cridar el teu nom; llavors
va ser com si despertés
d'un vell somni mort feia molt de temps.
Mai m'hauria imaginat que jo podria
tenir la immensa sort de retrobar-te.
Entre la multitud, miraves fixament
la noia que duia el meu pentinat,
una noia especial que et seduïa
per formar una parella.
Les mirades es van trobar:
vaig saber, gairebé a l'instant,
que era jo l'escollida i venies a mi.
I la intensitat dels batecs del cor
fa bullir la sang per tot el meu cos.
M'he de mantenir ben ferma i resistir.
He de procurar no perdre el control.
Però no corris tant, que m'espantaràs:
sóc com un gatet perdut en l'univers,
però si la dolçor l'aboques sobre mi
no m'escaparé i seré un gatet tranquil. Mèu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario